21 minuts per a créixer

foto

Sandra Alfonso amb el periodista Manuel Campo Vidal

Sandra Alfonso
Professora del CPMT

Eren les 9 del matí del 6 de novembre quan el Teatre “Circo Price” de Madrid obria les seves portes per acollir els centenars de participants del III Congrés de Ments Brillants organitzat per la plataforma “El Ser Creativo”. Ens esperaven dos dies d’una gran intensitat reflexiva.

Per la seua planta circular, el teatre donà un marc idoni, tant per a ponents com per a espectadors, ja que feia que la percepció des de cada butaca fos privilegiada.

El congrés constà, seguint la seua tradició, de 21 ponències de 21 minuts de durada cadascuna, fet que es basa en la teoria que estima que 21 minuts és el temps que el cervell és capaç de mantenir la seua atenció al 100%. Les intervencions foren organitzades per sessions temàtiques, que finalitzaven amb un simposi interactiu amb el públic.

L’Alcaldessa de la ciutat amfitriona, Ana Botella, fou qui donà el discurs de presentació i tot seguit, el presentador Manuel Campo Vidal agafà la paraula per conduir el congrés i moderar els debats durant les dues jornades.

La primera sessió tractava el supòsit: “Som el que mengem?”. El crític gastronòmic Jose Carlos Capel ens va exposar una reflexió que feia referència al fet de menjar com un acte cultural . La societat està canviant a una gran velocitat i el menjar ho està fent de la seua mà. Paradoxalment, existeixen 800 milions de persones que passen fam i 1.000 milions d’obesos al món. Fet que manifesta la mala distribució d’aliments que hi ha en l’actualitat. Som nosaltres qui decideix el que mengem, o són les multinacionals? La producció d’aliments es concentra en la rendibilitat que hi produeixen a les empreses. La industrialització del menjar, amb components bioquímics de disseny, està provocant una infantilització del gust i autèntiques epidèmies de sobrepès a països desenvolupats.

La intervenció del bioquímic José Miguel Mulet exposava que, per a ell, no som el que mengem, sinó que mengem el que som. És a dir, hem anat dissenyant els productes alimentaris a la nostra imatge i semblança. Va ser molt gràfic l’exemple fotogràfic en el qual mostrava les diferents tonalitats de groc que ha pres el rovell de l’ou segons les preferències visuals del lloc on s’havia de comercialitzar.

Va ser el torn, aleshores, del premiat cuiner Ferran Adrià, que dedicà la seua ponència a compartir amb nosaltres el seu projecte actual: “La Bullipèdia”. El seu equip, amb la col·laboració de prestigioses universitats i cuiners d’arreu del món, està elaborant una enciclopèdia online on qualsevol persona podrà accedir a explicacions sobre productes, aliments, formes de preparar-los, en un mapa que relacionarà tot el coneixement al respecte. Ell es basa en la premissa: “On no hi ha ordre no hi ha eficàcia”. Però el que més he de subratllar de la seua comunicació, és que ens confessà els secrets per tenir una creativitat sempre viva. Al seu taller els cuiners no pressuposen res, no deixen per nul·la cap idea que se’ls ve a la ment, per fantàstica i atrevida que siga, sinó que l’experimenten i treballen per totes les vies que els siga possible. A més, han construït un edifici on la distribució de parets i mobiliari pot canviar ràpidament per crear ambients diferents cada dia, i ajudar la ment a inspirar-se des de diversos punts de vista sense caure en la monotonia rutinària. Al seu taller hi ha cicles de treball de 15 dies, 10 dels quals són per a crear i 4 són per a descansar.

El següent tema del congrés va ser: “Som el que pensem?”.  En aquest apartat, les comunicacions més rellevants van ser les que oferiren Elsa Punset i el Doctor Mario Alonso Puig.

Elsa Punset, que curiosament té un màster de composició musical realitzat a la Manhattan School of Music de Nova York, començà manifestant que és molt evident que quan naixem, venim plens de curiositat i dotats de les emocions que ens ajuden a connectar amb els demés i a descobrir el món que ens envolta. Quan som xiquets, ens guia aquesta passió per viure. I després, què ens passa?, per què es debilita aquesta passió per viure i per conèixer el món que ens envolta? El xiquet ve al món amb unes capacitats creatives extraordinàries, però els estudis indiquen que a mesura que passa el temps, baixa la capacitat de creativitat i de curiositat. També baixa la nostra capacitat d’incorporar, no només noves idees, sinó noves persones a la nostra vida. I, a canvi, què puja? Puja la por, que és eixa senyal d’alarma que suposadament ens protegeix de tot, però que realment ens limita, i limita, per exemple, la nostra meravellosa capacitat de riure i de divertir-nos. Arribem al món amb moltes ganes de riure. Es sap que, fins i tot, bebès sords i cecs són capaços de riure. És instintiu, és innat, és un senyal d’obertura i una font de cohesió social. Hi ha una dada alarmant: els menuts riuen una mitjana de 300 vegades al dia, front a les 17 de les persones adultes.

Elsa Punset ens explicà també que els humans tenim un cervell simbòlic i necessitem dotar la nostra vida de sentit. El psiquiatra Boris Cyrulnik ho anomena “descordar les veles i navegar”. Ens va contar a continuació una faula molt bonica per explicar-nos com podem somiar i donar sentit al que fem. És una faula de Charles Péguy, el filòsof francès del s. XVII, que narra les seues vivències quan va anar a Chartres a veure com construïen la catedral. A l’arribar, Péguy observa un home cansat, que està picant pedra. I li pregunta:

-Què està fent, senyor?

L’home contesta enfadat:

– Què no ho veu? Estic picant pedra; és dur, em fa mal l’esquena, tinc set, tinc calor. Practique un sub-ofici, sóc un sub-home.

Péguy continua i veu més lluny a un altre home que pica pedra, i que no es veu tan malament.

-Senyor, què està fent?

– Em guanye la vida. Pique pedra, no he trobat altre ofici per alimentar la meua família, estic content de tenir aquest.

Péguy continua el seu camí i s’aproxima a un tercer picapedrer que està somrient i radiant i li fa la mateixa pregunta. Aquest respon amb orgull:

– Jo, senyor, construïsc una catedral.

D’aquesta manera, Elsa ens va il·lustrar l’ensenyança que ens diu que quan es té una catedral a la ment no es pica pedra de la mateixa manera. Quan som capaços de tenir un projecte i una motivació, podem viure la plenitud al nostre treball.

El Doctor Mario Alonso Puig, ens exposà la seva reflexió sobre les qüestions: “Està l’ànima al cervell?”, “Puc jo amb el meu pensament construir-me o destruir-me?, “Realment puc transformar la meua forma de ser en la vida canviant la meua forma de pensar?”. Explicà que la nostra forma de viure està totalment modelada per allò que pensem. I per tant, els pensaments negatius activen una sèrie de limitacions que bloquegen la creativitat i la capacitat de gaudir de cada moment i activitat que realitzem.

El segon dia de congrés va estar protagonitzat per dos grans temes: “Revolució i Educació” i “Reiniciar-se a partir de la ètica”.

La pedagoga Nieves Segovia anomenà la seua ponència: “Profunditzant en el coneixement”. Defensora d’una profunda transformació del sistema educatiu, començà exposant que en els propers 30 anys sortiran més estudiants dels nostres col·legis que en tota la història. Estem vivint una revolució: la democràcia del coneixement. Cada vegada hi ha més sistemes no-formals que influeixen en l’educació. La tecnologia està suposant un amplificador de la ment. Els joves d’avui són diferents, ja que la natura ha evolucionant dotant les noves generacions de la capacitat de la multi-tasca, l’habilitat creixent en l’ús de noves tecnologies, etc. Els professors i els alumnes, per garantir un aprenentatge significatiu, hauran de compartir els canals de comunicació. Aleshores, l’Educació que hem heretat ha de resoldre qüestions: el sistema està esgotat, estandarditzat. Durant el segle XX, s’ha dut a terme un sistema industrial en l’educació, tenint com a propòsit la producció d’estudiants amb formacions idèntiques. S’ha considerat l’alumne com a únic subjecte d’aprenentatge. No s’han avaluat professors, ni pares, ni sistemes.

La professora Segovia proposà un model educatiu que per a ella hauria de ser: co-creatiu, compartit, interactiu, global, instantani i ubic, lliure, rellevant per a la vida, personal, i únic. Per a tal finalitat, és necessari que tots els agents socials estiguen al mateix camí i, per tant, construir una societat que aprèn, no que educa.

El següent ponent, Ricard Huguet, continuant amb aquest tema, apuntà una idea molt curiosa: “Què volen aprendre els xiquets?”

1º Aprendre a aprendre.

2º Aprendre en equip.

3º Desenvolupar la seua creativitat i múltiples intel·ligències.

4º Gestionar sistemes complexos.

5º Participar en la decisió dels continguts a aprendre.

I, curiosament, quines característiques volen els empresaris més competents que posseïsquen els seus treballadors? Efectivament aquestes 5. Els joves tenen una capacitat innata per saber el que necessiten aprendre. A continuació, ens va nomenar una sèrie d’iniciatives que podrien millorar el sistema educatiu: invertir més i millor en educació, crear entorns estimulants, crear la cultura del professor-mentor-guia que ajude l’alumne a despertar els interessos i motivacions, crear noves metodologies, reforçar les habilitats positives en lloc d’insistir en la correcció de les negatives… I va concloure amb dues màximes: “no protegim els xiquets del fracàs”, ja que a l’error poden trobar l’aprenentatge, i sobretot, “entreguem-los el nostre temps”.

Anuncios

Un pensamiento en “21 minuts per a créixer

  1. M’agrada molt el teu article. Demostra que no et falta passió per allò que faç i que la conferència fou molt enriquidora per a tú. A més he de dir que escrius molt bé!!!

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s