XII Premi d’interpretació musical Vicent Galbis

F. Romaguera (1r premi) junt a Omar García i Adrián Samblás

F. Romaguera (1r premi) junt a Omar García i Adrián Samblás

Concursants i jurat en una foto conjunta

Concursants i jurat en una foto conjunta

                                                                 

 

 

Fernando Romaguera guanya l’edició de 2012

Marta Casado i Alberto  Betes

Un any més s’ha celebrat el premi d’interpretació musical “Vicent Galbis. El passat 22 de novembre al Saló d’Actes va tindre lloc l’edició XII d’aquest concurs on participaren els guanyadors dels premis professionals de cada especialitat instrumental de 2012. Aquest any els participants van ser Alba Real (piano), José Omar García (saxòfon), Fernando Romaguera (violoncel), Carolina Camp (violí), Daniel Ribes (trombó) i Adrián Samblás (clarinet).

L’actuació comptà amb la interpretació de dues obres per cada participant. La primera part començà amb la interpretació de 3 Intermezzos de J. Brahms per Alba Real, Sonata in A minor de C.P.E Bach per José Omar García, 1er Moviment del Concerto en C Major de J. Haydn per Fernando Romaguera, 1er moviment del Concert nº4 de W.A. Mozart per Carolina Camp, Fantasie de S. Stojowsky per Daniel Ribes i 3 peces per a clarinet de I.Stravinsky per Adrián Samblás. Pel que fa a la segon part, tinguérem l’ocasió d’escoltar Quejas o la Maja y el Ruiseñor de E.Granados a càrrec d’Alba Real, Concertino de càmera de J. Ibert interpretat per José Omar Garcia, Elegía de G. Fauré per Fernando Romaguera, 1er moviment del Concert nº3 in B minor 0p. 61 de Saint-Saens a càrrec de Carolina Camp, Concert per a trombó i orquestra de N. Rota per Daniel Ribes i Sonata per a clarinet i piano de F. Poulenc interpretat per Adrián Samblás. En aquesta ocasió, els membres del jurat eren Ernest Aparisi, Jose Luís Peris, Eduardo Ventura, Enric Llorens, Elisabet Sanchis i Mariví Andreu.

Acabada l’actuació, el jurat va deliberar i acordà els següents guardons: primer premi, dotat amb 900 euros, el va obtindre Fernando Romaguera; el segon premi va recaure en José Omar García (600 euros); i per últim, el tercer premi,   valorat amb 300 euros, va ser per a Adrián Samblás.

El Saló d’Actes presentava l’aspecte dels seus millors dies. Alumnes, mestres, familiars i públic en general recolzaren als concursants en un dels moments més importants de la seua carrera musical.

 

Entrevista al guanyador: Fernando Romaguera

Elisa  Andreu i Paula Delicado

Alumnes participants al XII premi Vicent Galbis

Alumnes participants al XII premi Vicent Galbis

P: Enhorabona pel premi i felicitacions per la teua actuació. Com t’has sentit quan t’han nomenat guanyador?

R: Doncs, no m’ho esperava, la veritat. Quan han començat a dir els premis, en esmentar a Adrià amb el tercer premi, he pensat: “si no és el tercer premi, ja res”. Al final, una vegada anunciats els resultats, m’he alegrat moltíssim.

P: A qui veies favorit per a guanyar el primer premi?

R: A Adrià, el clarinet.

P: T’has posat nerviós?

R: No,  al principi he començat a suar, però no estava nerviós, estava molt tranquil.

P: Quines han sigut les teues sensacions durant l’actuació?

R: M’he sentit bé tocant, molt còmode.

P: Des de fora, durant la teua intervenció, semblava que miraves a diferents llocs sense centrar la mirada en cap punt concret. És una manera particular teua de concentrar-te?

R: Això és un dilema que tinc perquè mai sé on mirar i m’agrada tancar els ulls, però en públic em dona molta vergonya. Aleshores no els he tancat i per això no sabia on mirar.

P: Com qualificaries l’actuació dels teus companys, i la teua?

R: Ells han estat súper bé, genials. La meua crec que ha sigut també bona, tot i que sempre cal treballar més.

P: Pel que fa a la preparació a la prova, com l’has portat a terme?

R: La prova l’he preparada amb molta antelació. Potser per això tenia moltíssimes ganes de llevar-m’ho de damunt, d’apartar-les perquè eren obres treballades des de feia molt de temps.

 P: Què penses fer amb els diners del premi?

R: Encara no ho he pensat. És cert que venen molt bé els diners, perquè estem en crisi, però no he pensat en això.

P: Gràcies i enhorabona altra vegada.

R: Moltes gràcies.

 

Entrevista a Ernest Aparisi, cap d’estudis

Maria Carcelén i Sofia Tamarit

Ernest Aparisi (segon des de la dreta) junt a la resta del jurat

Ernest Aparisi (segon des de la dreta) junt a la resta del jurat

Què suposa per a tú i l’equip directiu el premi Vicent Galbis?

Pense que és la culminació de tot un procés que arranca quan els alumnes comencen ensenyaments elementals i acaba ara, una vegada finalitzats els ensenyaments professionals. La carrera de música s’inicia molt prompte i els fruits comencen a aparèixer al llarg dels anys. Aquest, potser, és un moment transcendent, quasi com un trampolí als estudis superiors i a un futur professional exitós.

Trobes que aquest tipus d’iniciativa fomenta el procés de ser intèrpret per als alumnes?

Els músics ens formem a l’escenari i el nostre treball diari es veu reflectit davant del públic. Les hores de treball, el sacrifici, les amargures, són consubstancials a la tasca interpretativa del músic, per això  el fet de ser capaç de tocar una obra d’aquestes dificultats i afrontar-la amb garanties suposa un al·licient especial, sobre tot per als que han guanyat els premis, els anima a continuar.

Cóm t’has sentit al formar part del tribunal?

La labor d’un tribunal és realment difícil, jo sempre que puc evitar-ho, ho faig. Mai és fàcil decidir i més en el tema musical: es poden valorar aspectes tècnics, altres més objectius, però sempre hi ha aspectes subjectius que depenen del gust i de l’opinió de cadascú. Aquesta ha de ser la finalitat d’un tribunal: debatre i  sospesar diversos criteris. Uns tenen més pes, altres menys i al final s’arriba a una decisió que no sempre té a veure amb els gusts personals.

Cóm has vist el nivell d’aquest any?

El nivell ha sigut molt molt alt. El any passat també vaig estar en el tribunal i el nivell va ser molt elevat però el d’aquest any no desmereix en absolut. Crec que estem en l’avantguarda dels centres a nivell nacional. Els alumnes que han participat han demostrat tindre nivell més que suficient per a afrontar els estudis superiors amb tota garantia.

Tot bé en l’organització del premi d’aquest any?

Sí. Tot i que som un equip directiu nou, hi ha membres que ja han format part d’equips anteriors i ens valem d’aquesta experiència per a organitzar els diferents actes que es programen al centre. A més a més, sempre estem oberts a qualsevol suggeriment. El nostre afany és que el centre, especialment en dies importants com hui, done la seua millor resposta. Un acte com el Premi Vicent Galbis ha de funcionar bé perquè representa molt per a nosaltres.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s