Com una Hola

huge.16.80840

 

 

 

 

El cavaller de la rosa

Guerra de sexes

El Conservatori de Torrent sempre m’ha semblat l’Arcàdia feliç. Era endinsar-te entre les parets del seu emblemàtic edifici i comprovar com la pau i l’harmonia s’impregnaven en la teua pell. Un lloc consagrat –com aquella mítica regió del Peloponès- a l’educació i a la cultura. Però això era abans. Des de fa uns mesos, les coses han canviat.

La pregunta que caldria fer-se és: què ha pogut provocar aquesta metamorfosi en un col·lectiu acostumat a superar tota sort d’adversitats? La resposta no cal buscar-la en deserts remots ni en muntanyes llunyanes. És més simple, el desencadenant ha sigut un desafortunat comentari –i em dol confessar-ho- d’un destacat membre del departament de vent-metall. Fet sense cap mala intenció, tot cal dir-ho.

Cal, també, deixar palès el context en el qual es pronunciaren les fatídiques paraules: un sopar que organitzava l’esmentat departament i que, com és habitual en aquests casos, comptava amb il·lustres invitats, companys i excompanys del centre. A l’amfitrió i màxim responsable del sarau (a qui no podem identificar perquè així ho prohibeix el programa de protecció de dades, però al que ens referirem com SPH), una molt il·lustre companya del conservatori (identificada com a BVD) li va inquirir per què ella no podia assistir al sopar i la resposta va sonar contundent (intentaré fer una reproducció literal): “a aquest sopar no venen dones”.

Una pífia grandiosa no anem a enganyar-nos, i jo seré el primer en evitar mitges tintes en temes tan delicats com aquest. Però una cosa són les lògiques crítiques i altra són les reaccions desmesurades del sector femení. No té sentit que en aquestes circumstàncies, en lloc de tendir pons, es programen sopars unisex (sols per a dones) amb l’únic propòsit de refregar per la cara dels homes la mateixa insolència. Algunes, fins i tot, han arribat a demanar la dimissió del responsable d’aquesta història. I això sí que no, fins ací podríem arribar! En un país on no dimiteix ni el tato, sols faltaria que hagués de dimitir un home que sols és culpable d’una obnubilació passatgera.

Menys mal que encara queden persones que conserven l’equilibri i el seny necessaris. Reproduïm les paraules d’un observador anònim (a qui no hem identificat, però al que no tardarem en posar nom perquè el seu escrit està en mans dels mateixos grafòlegs que investiguen els papers manuscrits de Bárcenas):

“Contemple amb preocupació algunes de les notícies que m’arriben del Conservatori de Torrent. I compartisc l’angoixa de molts companys  que em comenten el conflicte de gènere que s’ha instal·lat al claustre del Conservatori i que amenaça amb deteriorar la convivència i el bon ambient que ha regnat des de sempre.

Una autèntica tragèdia. Pareix ser que ara, s’organitzen els sopars de germanor de manera separada, el homes per una banda i les dones per l’altra, trencant una tradició secular d’unitat i harmonia entre sexes que sempre ens ha caracteritzat.

Recorde amb una certa nostàlgia aquelles festes on tots junts sense distinció de sexe, condició social o confessió religiosa  compartíem moments inoblidables fins altes hores de la nit. Que queda d’aquella època gloriosa! Pareix ser que poca cosa.

Pense sincerament que no és moment per esbrinar qui o quins han seguts els culpables d’arribar fins ací, a més considere que es tracta d’un debat estèril que no condueix a cap lloc. És el moment de buscar punts de confluència i no de confrontació. Es tracta de tancar ferides i no d’obrir-ne mes. I que les aigües tornen al seu caixer.

Però ho veig molt difícil perquè les postures estan radicalitzades, les ferides estan encara obertes i tendres i pareix que ha de passar prou de temps fins que es puguen tancar. És mes, tambors de guerra sonen actualment. Les últimes noticies són que el sector de les fèmines, en una demostració de força que recorda els desfiles dels míssils soviètics, estan organitzant un sopar per al dia 8 de març al que acudiran mes de 30 efectius, perdó efectives.

I tampoc veig penediment en el sector masculí, més be al contrari, els seus líders no reconeixen el conflicte i esgrimeixen amb orgull el seu dret a la segregació per sexes i la seua llibertat a disfrutar d’espais d’intimitat lluny del sector femení.

Sols de pensar-ho tremole, que eixirà d’eixe encontre de dones?  quines seran les conseqüències d’eixa acció? i el pitjor de tot, quina serà la resposta del sector masculí? Pot ser s’inicie  una escalada d’agressions fins arribar a una situació irreversible. Algunes persones de pau, no podem imaginar el final, pot ser la dissolució del conservatori i el fracàs del projecte educatiu tal qual el vàrem conèixer.

A vegades somie que en el millor dels casos tot siga una opció pedagògica  o una experimentació didàctica, ja que es vol reproduir al professorat el model d’educació diferenciada per sexes que permet la futura LOMCE. Encara que no pareix que siga esta la causa.

Busquem possibles solucions, perquè no marcar ja una data de sopar conjunt? O pot ser millor encara, es podria nomenar una comissió mixta tal com s’ha fet per millorar les proves d’accés als ensenyaments professionals, formada per tres homes i tres dones  i moderada per Juan Pablo Valero, que analitze amb detall els motius del conflicte i propose les solucions. En tot cas, no serà fàcil.

En definitiva, ha arribat el moment de soterrar l’astral de guerra i de fumar la pipa de la pau, hi ha al conservatori homes i dones amb sentit comú que sabran reconduir la situació. No perdem l’esperança per a que retorne la cordura que mai hauria d’haver-se perdut”.

No poden ser més encertades les paraules que acabem de llegir. Sols una discrepància: el responsable del disbarat sí m’ha manifestat, personalment, el seu penediment i està disposat a fer qualsevol sacrifici que evite el cataclisme al qual estem abocats; és més, ha barallat fins i tot la possibilitat de demanar el trasllat a Dènia. No sé si açò ho hauria de contar, però trobe que s’han de posar totes les cartes cap a munt. Entre llàgrimes, SPH va confessar que tot semblava una ironia del destí: ell, justament ell, que sempre ha buscat desesperadament la companyia femenina, sembla ara “El hombre que no amaba a las mujeres.” Jo, que no sabia com consolar-lo, sols se me va ocórrer dir-li que, al igual que en la novel·la de Stieg Larsson, al final triomfaria la veritat i tot tornaria a ser com sempre.

D’altra banda, el departament de vent-metall –segons em comuniquen fonts apòcrifes- estaria disposat també a fer un acte de constricció i convidar les dones a un sopar (Què quede clar: reservat el dret d’admissió únicament a representants del sexe femení. Abstenir-se possibles oportunistes!). Un gest desinteressat i honest que busca apagar el foc que un dia inconscientment va prendre entre nosaltres.

Confie, però, en què les dones reconsideren la seua postura de celebrar aquest sopar de la discòrdia. Si finalment pot més l’orgull i la vendetta segueix endavant sols ens quedarà encomanar-se al cel i pregar perquè no desfasen en una nit allò que tants anys costà construir. O tempora, o mores! Quanta raó tenia el gran Ciceró!

 

CONTINUARÀ…

Anuncios

2 pensamientos en “Com una Hola

  1. Jo crec que després de l’apenediment públic de SPH i les seus llágrimes sinceres i espontànies seria el moment de reconsiderar el sopar que van a fer les dones demà. Cadascuna a sa casa i deu en la de totes. No per res per “escaquejar-me” de fel el sopar per a totes elles¡¡¡¡¡¡¡¡¡

  2. No vaig a fer ningun comentari sobre tot el que s’ha dit abans, pero com el titol del article es “guerra de sexes”, vaig a alimentar eixa guerra amb un relat prou interesant :
    Es diu que les necessitats dels hòmens i les dones són tan diferents entre si… tot això que les dones són de Venus i els hòmens de Mart. I això, que els hòmens pensen amb el cap i les dones amb el cor. Però……. Una nit, la meua dona i jo ens en vam anar al llit. I bo, comencem a acariciar-nos etc. etc La qüestió era que ja estava preparat i en eixe moment, em diu:’Ara no tinc ganes amor meu, només vull que m’abraces! Jo me quede bocabadat. Llavors em va dir les paraules màgiques de tota dona:’No saps connectar-te amb les meues necessitats emocionals com a dona. Al final, l’assumpte era que eixa nit no hi hauria baralla, guarde els olis afrodisíacs, vaig apagar les veles, vaig llevar el CD d’Alejandro Sanz,(en eixe moment quasi sempre funciona), vaig apagar l’equip de so…Em vaig donar una bona dutxa amb aigua gelada a veure si podia calmar a la bèstia i em vaig posar a veure ‘Discovery’, a tot volum per a no deixar adormir la filla de la meua sogra…Després d’un estona em vaig quedar dormit…..L’endemà vam anar de compres al Corte Inglés, me vaig anar a veure rellotges mentres ella es provava tres modelets caríssims marca ‘Liverpool’.Com a dona al fi no podia decidir-se per un o altre, li vaig dir que es portara els tres. Llavors em va dir que necessitava unes sabates que li feren joc a 290.00 € el parell, li vaig contestar que em pareixia bé. Després vam anar a la secció de roba sport, d’on eixirem amb unes samarres amb plomes i una Bossa Luis Vuiton .Estava tan emocionada! Jo crec que pensava que m’havia tornat boig.!!! Pense que m’estava posant a prova quan em va demanar una faldeta molt curta per a jugar tenis…si no sap ni córrer, molt menys jugar tenis. Va entrar en “xoc” quan li vaig dir compra’t tot el que vullgues.Ella estava quasi excitada sexualment després de tot açò; llavors va dir la paraula màgica de tota dona: Vine, carinyo, la meua vida, el meu sol… anem a la caixa a pagar. Va ser ací quan, de sobte faltant només una persona per a pagar li vaig dir: Amor meu, crec que ara no tinc ganes de comprar tot açò…. es va quedar pàl•lida quan li vaig dir:’Tan sols vull que m’abraces’.Va començar a posar cara que s’anava a desmaiar, se li va paralitzar la part esquerra del cos, li va donar un tic nerviós en l’ull dret i li vaig dir:’No saps connectar-te amb les meues necessitats financeres com a home’.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s