Rafa Ferruz, in memoriam

 

Rafael Ferruz Roca

Rafael Ferruz Roca

Em costa imaginar-te absent per sempre.
Tants de records de tu se m’acumulen
que ni deixen espai a la tristesa (…)
però d’aquest dolor en trec la força
per escriure aquests mots i recordar-te.

                                         Miquel Martí i Pol

 

.                                                                                                                                 Rafael Polanco

Semblava un divendres més. Era el 3 de maig, un dia lluminós de primavera. Albiràvem feliços el cap de setmana. De sobte, tot canvià. Passaven pocs minuts de les quatre de la vesprada. Un missatge del CPMT en el mòbil anunciava la inesperada mort del nostre company Rafa Ferruz. Tan sols tenia 43 anys. Una vegada més, ens sorprenia una desgràcia d’eixes que esperen sigil·loses i traïdorenques l’oportunitat propícia per a cobrar-se qualsevol vida.

La pèrdua d’un company sempre és dolorosa. Són tants els moments compartits al lloc de treball, entre les parets del Conservatori de Torrent! Parets ara lluentes i noves, però en un temps no molt llunyà un poc gastades i envellides. Així eren quan Rafa arribà a l’antic centre d’Albocàsser, l’any 1998.

Durant els seus quinze anys al centre, Rafa ha treballat principalment com a docent, impartint classes de piano. Tanmateix, els darrers cursos havia preferit exercir de pianista acompanyant i gracies a eixa decisió molts de nosaltres tinguérem l’oportunitat de col·laborar amb ell en audicions i en altres actes.

Els que el coneixíem des de feia temps, estàvem assabentats de les dificultats per les quals havia transitat la seua vida en certes etapes, problemes que l’havien apartat del quefer professional i del nostre costat durant una llarga estona. Malgrat això, Rafa tingué el coratge de refer-se i tornar al piano, a les aules, al conservatori, a fer allò que més li apassionava.

Estranyarem a partir d’ara no trobar-se’l als llocs comuns del centre: la consergeria, el saló d’actes, la cafeteria… Tirarem a faltar la seua presència física, però ens quedarà de Rafa l’essència d’una sensibilitat especial, humana i musical, que ell canalitzava mitjançant les tecles del piano. Una essència que seguirà present entre nosaltres gràcies a la seua mare. Ella, en un acte de generositat admirable, ha decidit donar el piano del seu fill al Conservatori de Torrent. Res més apropiat per a preservar la seua memòria.

Un pensamiento en “Rafa Ferruz, in memoriam

  1. Em ve a la memòria el Rafa Ferruz de 20 anys, company meu al conservatori de Cartagena. Un jove sempre alegre i amb un talent excepcional. Encara el veig tocant al piano passatges dels Quadres d’una exposició, en la versió original de Mussorgsky. Quina energia i vitalitat musical demostrava. El Rafa actual no era igual, però mantenia un gust i una solvència interpretativa extraordinària. Rafa siempre te recordaremos. Un abrazo para la familia.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s