50 anys d’una dura vida, 50 anys d’una gran artista, 50 anys d’Edith Piaf.

Edith Piaf

Edith Piaf

Marta García

La gran diva de la chanson française posava fi l’onze d’octubre de 1963 a una vida tumultuosa on la felicitat i l’amor es mesclaren amb la tragèdia, accidents, drogues, cures de desintoxicació, escàndols… tota una sèrie de penalitats que l’havien conduit des dels carrers de la pobresa als grans escenaris.

Edith Giovanna Gassion, nascuda a París el 1915, va ser una cantant i lletrista coneguda internacionalment amb el nom d’Edith Piaf. La cantant francesa va tindre una vida molt difícil, circumstància que la va influenciar en el seu estil interpretatiu, líric i desgarrat al mateix temps.

La seua infància va ser molt complicada, degut a la família tan desestructurada que tenia i a la pobresa en la qual vivia, açò feu que des de menuda es veguera forçada a cantar al carrer i als cafès de París per a poder sobreviure.

Als 18 anys empitjorà la seua situació a conseqüència de la pèrdua de la seua filla. Més avant, Louis Leplée es fixà en la seua veu i la va contractar per actuar al seu cabaret Gerny’s, un del més coneguts de París. Al poc de temps, però, Leplée també va morir i l’acusaren a ella de la seua mort. Aquest fet la retornà als carrers.

La consagració d’Edith Piaf arribà després de la Segona Guerra Mundial quan esdevingué musa de poetes i intel·lectuals del París existencialista, guanyant-se al públic i convertint-se en la dama de la cançó francesa.

Al 1946 va conèixer a l’amor de la seua vida, el boxejador Marcel Cerdan, qui va morir en 1949 al estavellar-se l’avió en el qual viatjava. Açò va dur a Edith a una profunda depressió que superà a base d’alcohol y tranquil·litzants. Aquesta és l’època dels seus grans èxits: La vie en rose i Les trois cloches.

Al 1950 col·laborà amb Charles Aznavour –un fidel amic d’Edith fins a la fi de la seua vida- en cançons com Jezébel. Aquest mateix any triomfa a l’Olympia i al 1956 ho fa al Carnegie Hall de Nueva York. Després d’un malaurat accident, Edith es fa addicta a la morfina. Acumula una llarga llista de malalties i al 1959 li diagnostiquen un càncer. Un any abans havia conegut al cantant Georges Moustaki, que també esdevindria amant seu.

Entre les moltes cançons que popularitzà Edith Piaf cal destacar Mon légionnaireJe ne regrette rienLa vie en roseLes amants de ParisHymne a l’amourMon dieu yMilord. També actuà en pel·lícules: French-can can, Étoile sans lumièreParis, Chante toujours.

Durant els seus últims anys va viure allunyada dels escenaris juntament amb la seua nova parella, el grec Theo Lambukas. Al juny de 1961 va ser premiada per l’Acadèmia Charles Cros per tota la seua carrera artística.

Va morir a Provenza el 11 de octubre de 1963. El seu soterrar fou seguit per una multitud de 40.000 persones que recordaren a l’artista, identificant-se amb la seua veu i amb eixe univers on els pobres i humiliats poden també mostrar orgullosament el seu dret a l’amor. Piaf és la veu dels marginats, de les prostitutes, dels pobres i desterrats de la felicitat. “Amb mi canten tots aquests” va dir l’artista. Ella, amb les seues cançons, va fer arribar un missatge que romandrà sempre entre nosaltres: “malgrat el dolor i la misèria, l’amor continua sent el nostre únic compromís”.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s