Com una Hola

Imagen

De dalt a baix, seguint les agulles del rellotge: Marina Sanchis i la seua filla Aitana, Elena López i les seues filles Elena i la més xicoteta Elia, Salva Peris amb el seu fill Mateu, Dolores Enguidanos i les seues filles Maria i la menuda Sofia, i César Cabedo amb la seua filla Laura. Al centre, Paco Pérez i Sandra Alfonso.

El cavaller de la rosa

Notícies de la BBC: cinc naixements i una boda.

A aquest gasetiller les notícies sobre la vida social del conservatori se li amuntonen. No done abast. En poc de temps, algunes de les més respectables i estimades famílies d’aquesta la nostra comunitat han vist incrementat el seu nombre d’integrants. En total, quatre xiquetes (Laura, Elia, Aitana i Sofia) i un xiquet (Mateu) que perpetuaran l’estirp del CPMT en el món. No cal fer més explícita la correspondència entre les criatures i els seus progenitors, ho teniu al peu de foto. I mira que he estat temptat de fer un joc, posant únicament les cares dels xiquets/xiquetes a una part i les dels pares/mares a l’altra per a intentar relacionar-los desprès. Haguera estat curiós saber quants encertaven!

En qualsevol cas, primer que res, donar-los als companys i companyes la més efusiva enhorabona. Als pares: César Cabedo, company al qual tirem a faltar i que hores d’ara exerceix les funcions d’assessor de conservatoris al Cefire de Cheste; i  Salva Peris, professor de clarinet. I com no!, a les mares, perquè per a elles aquesta vivència encara és més especial: Elena López, professora de piano; Marina Sanchis, professora de violoncel; i Dolores Enguídanos, professora de clarinet. A més, fer extensible la nostra felicitació als seus cònjuges i a la resta de familiars.

Però deixeu-me obrir un parèntesi per a una reflexió: algun dia caldria fer un estudi estadístic sobre les tendències procreadores dels membres del claustre d’aquest conservatori. Aquesta darrera tanda de naixements m’ha donat la idea. De cinc nascuts, un únic mascle. Menys mal que algú encara sap fer xiquets! Crec no equivocar-me a l’afirmar que les dones són clara majoria entre la canalla del professorat del CPMT. De confirmar-se el meu supòsit vindria a corroborar aquella premonició que anticipava la lletra de la sarsuela Gigantes y Cabezudos: “Si las mujeres mandasen…”

(Disculpeu la modulació literària, millor serà reprendre el tema inicial perquè còrrec el perill d’endinsar-me en un jardí sense eixida i això sempre té conseqüències imprevisibles)

La bona qüestió és que, entre part i part, també hi ha hagut una boda: la de Sandra Alfonso (la nostra estimada companya i professora de violí que actualment treballa a la Conselleria d’Educació) i Paco Pérez (també company músic, professor de piano del Conservatori de Catarroja i membre destacat de l’equip de futbol del CPMT). Un enllaç matrimonial ple de glamour, però on sobretot –segons ens confirmen les nostres fonts informatives- es va deixar palesa la felicitat de la jove parella.

Ai, la meua vena sentimental! Escric les darreres paraules i no puc evitar sentir-me com Cyrano de Bergerac, aquell romàntic espadatxí/poeta que cantava a l’amor i a la vida amb els seus versos. Ser espectador de la felicitat de la gent del meu voltant i poder contar-ho és el privilegi més gran que tinc com a cronista. Avui faig ús d’aquesta llicència -que els lectors teniu a bé concedir-me- per certificar el goig d’unes mares i pares, i d’una parella, que acaben de viure un dels moments més importants de la seua vida. I per complir millor aquest noble propòsit, és preferible deixar d’esborronar el paper. Vull que mireu les fotos que acompanyen aquest text. Si és veritat que les imatges expressen més que mil paraules, sobra cap altre comentari.

P.S.: També es va celebrar, el 17 d’octubre passat, el sopar de benvinguda al nou professorat amb una gran assistència de gent (Es notà la mà d’Alfonso en la promoció de l’acte). La paradeta la tancaren els de sempre. Com diu Lampedusa en El Gatopardo: tot ha de canviar perquè res canvie.

Un pensamiento en “Com una Hola

  1. Bo, moltes felicitats a tots, a Sandra i el seu respectiu, per l’enllaç matrimonial; l a Elena, Dolo, Cesar, Salva i Marina i els seus respectius, per els seus bebès… es important que tingau descendència per a que les pensions les tinguen les generacions en curs, mes o menys assegurades…..
    Senyor cavaller de la Rosa, la vostra reflexió sobre que hi han del cinc bebès, quatre dones i sols un mascle, es degut a que els cavallers estem condemnats a l’extinció…no se on vaig llegir que el cromosoma “y”, cada vegada es mes ridícul i esta perdent u dels braços….al final serà una “i” llatina que a mes no tindrà ni el puntet de dalt….
    I respecte al joc que estava temptat posar….no es pose en camisa de onze vares……als bebès de les nostres companyes li trobaríem paregut segur…. però a vore si no trobem ningun paregut als bebès de Cesar i Salva…i s’arma la “marimonera”……

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s