Lorena Cantó en una audició del CPMT
Richard Rosell, Estefanía González i Vicent García
La jove valenciana Lorena Cantó Woltèche, de 16 anys, ha vist complit el somni de qualsevol músic amb la seua incorporació a la Yehudi Menuhin School de Londres després de superar una rigorosa sèrie de proves.
Lorena es va criar des de ben petita escoltant obres de grans compositors com Mozart, Wagner o Puccini. I no és d’estranyar, perquè Santiago Cantó, son pare, és des de fa 20 anys solista de l’Orquestra de València. A més a més, la seua mare, Elisabeth Woltèche, és professora de flauta de bec al Conservatori José Iturbi de València. Amb aquests progenitors és fàcil comprendre la gran progressió musical d’aquesta jove.
Lorena comença a estudiar música als cinc anys. Ingressa al CPMT l’any 2007, iniciant els Ensenyaments Elementals de viola amb la professora Ana Martínez. Immediatament va destacar, obtenint altes qualificacions tant a l’institut (amb una nota mitjana de 9’6) com al CPMT, on ha aconseguit un expedient molt brillant el temps que ha estat.
Durant la seua estada al Conservatori de Torrent va formar part del conjunt de cambra FAL, integrat per Ferran Ruíz (piano), Alba Estellés (clarinet) i la mateixa Lorena Cantó (viola). Aquest grup aconseguí el primer premi del XVI Concurs de Música de Cambra organitzat per l’IES “Ximen d’Urrea” de l’Alcora (Castelló) en febrer de 2013. En aquesta edició participaren 19 grups d’alumnes d’Educació Secundària i de Batxillerat de tota la Comunitat Valenciana.
La trajectòria de Lorena Cantó ha experimentat un impuls extraordinari amb la seua admissió en la Yehudi Menuhin School. Serà en aquesta escola on podrà aprofundir en els seus coneixements musicals: cursarà la seua especialitat de viola, a més de piano, cant, harmonia, ioga i tècnica Alexander. Tot això –clar està- acompanyat de les assignatures pròpies d’un batxillerat com matemàtiques, idiomes, etc.
Menuhin va crear aquesta escola l’any 1963 a Abernon (Londres), amb la idea d’integrar els estudis musicals i els de l’educació general dins d’un règim d’internament. Per això, es va inspirar en la “Central School” de Moscou, on Menuhin havia estat i de la qual va prendre model. En aquesta escola els alumnes troben tots els elements per a rebre una educació completa i d’excel·lència. Les seues aules estan ocupades per 60 alumnes de diferents parts del món i d’edats compreses entre els 8 i 19 anys. Són joves d’una gran capacitat i d’un extraordinari talent musical que es preparen per a accedir als millors conservatoris i a les més prestigioses escoles de música.
Seguint l’exemple de Shinichi Suzuki, Menuhin va crear aquest centre amb la intenció de formar instrumentistes i éssers humans del més alt nivell. “El nostre objectiu –manifesta Menuhin en el seu llibre “The Violin”- és participar en l’educació d’excel·lents músics, però també formar éssers humans amb un esperit obert, equilibrats i preparats per a contribuir a l’harmonia entre les persones”. Per assolir aquest propòsit, l’escola procura dotar als joves instrumentistes dels millors professors, de temps per a estudiar, d’oportunitats per a tocar en públic, fer música en grup i tenir accés a altres tipus d’activitats, com ara ioga, tècnica Alexander o natació.
Cal destacar que Lorena parla francès i anglès perfectament. Sa mare és belga i , a més, sol assistir a cursos internacionals en llengua anglesa. Com a integrant d’aquesta escola participarà en bona part dels més de 250 concerts que es realitzen al llarg del curs. Des de setembre, comparteix vivències amb altres 59 alumnes; entre ells, una jove contrabaixista espanyola de 17 anys. Això sí, una setmana al semestre pot tornar a casa per visitar la família i els amics.
Segons el seu pare Santiago Cantó, “estudiar en aquesta escola és una garantia per a poder accedir desprès, amb més opcions, a centres d’ensenyament superior del prestigi de la Julliard School de Nova York o la Royal Academy de Londres”.
De moment, Lorena ha complit un somni. Segur que no serà l’últim.
Escola Yehudi Menuhin
La professora de viola del CPMT, Ana Martínez, mantenia fa unes setmanes una conversa amb Lorena Cantó. Reproduïm a continuació aquesta entrevista que amablement ens ha transcrit la pròpia Ana Martínez.
Lorena Cantó arriba al Conservatori de Torrent amb deu anys. Des de ben menuda ja mostrava unes qualitats musicals excepcionals. Cada volta que pujava a l’escenari transmetia la passió que sentia per la música; gaudia amb el contacte amb el públic, i les seues interpretacions, plenes de creativitat i imaginació, evidenciaven una maduresa inusual per a la seua curta edat. Però Lorena tenia, així i tot, molt de bagatge musical; li agradava escoltar òpera i assistia a concerts sempre que podia.
El seu pas pel conservatori no ha passat desapercebut. De caràcter humil, col·laborador, i sempre disposta a participar en qualsevol activitat del centre, es bolcava en aprendre tot allò que podia saciar les seues ganes per millorar.
Per accedir a l’Escola Menuhin, Lorena hi va passar tres dies al mes de juny fent una sèrie de proves i convivint amb la resta d’alumnes. Ara, després de quasi quatre mesos de curs, tenim l’ocasió de parlar amb ella per a què ens conte quina ha sigut la seua experiència.
Està contenta i feliç del que ha aconseguit i molt il·lusionada en continuar aquesta nova etapa que la prepararà per a un futur amb noves expectatives.
– Com va ser el primer contacte a l’escola i l’adaptació?
En un principi va ser un poc dur; un país estranger, un altre sistema… Però ara com ara em trobe més integrada, gràcies als companys i professors. Aquests ajuden molt, ens donen classes extra, com Harmonia, per exemple, i estan pendents del que ens falta o necessitem. L’adaptació ha resultat relativament fàcil gràcies a l’ambient dels professors i alumnes.
-Com és la relació amb els companys?
No hi ha competència, hi ha unitat, s’ajuden uns als altres quan es tira de menys la família… M’ha impressionat el clima que hi ha entre tos els companys, molt acollidor, a pesar de ser de països i cultures molt diferents.
-I què opines del nivell?
És altíssim. Cadascú té unes qualitats diferents, la manera d’interpretar, el so… Tots tenen una personalitat marcada. Hi ha xiquets molt xicotets que toquen molt bé, i els professors els han de tractar com xiquets que són, encara que pareixen més madurs.
-Què ha suposat per a tu poder accedir a aquesta escola?
Tindre l’oportunitat d’estar més preparada per als estudis superiors, estar amb gent com jo i poder estudiar amb professors que han passat per la mateixa experiència (molts d’ells han sigut alumnes del mateix Yehudi Menuhin).
Trío FAL al concurs de música de cambra
Lorena Cantó amb alguns companys de l’escola
enharmoniacpmt 