Christoph Wilibald Gluck: “La semplecità, la verità e la naturalezza”

Retrat de Christoph Wilibald Gluck

Retrat de Christoph Wilibald Gluck

Paula Cervera 

Resulta curiós com al món de les arts moltes vegades es dóna importància a determinats personatges deixant en un segon plànol a la resta. Tot i això, podem considerar Christoph Willibald Gluck una figura no del tot desconeguda. Però, per què no fer un xicotet repàs a la vida i al llegat musical d’aquest innovador músic? Començaríem així…

Gluck  va nàixer el 2 de juliol de 1714 a Erasbach, un xicotet poble alemany situat prop de la frontera amb l’Imperi Austro-Hongarés, i des de ben jove decidí dedicar la seua vida a la música. Anys més tard va ingressar a la Universitat de Praga i amb l’ajuda del príncep llombard Antonio Maria Melzi es llançà a la recerca de la música italiana. Malgrat que anava guanyant prestigi i popularitat gràcies a la repercusió de les seues obres a ciutats musicals tan importants com Londres i Viena, Gluck seguia sent en aquests anys un compositor que residia a Milà i estava vinculat a l’estil italià vigent a tota Europa.

L’any 1756, després de realitzar un viatge a Roma, havia estat nomenat cavaller de l’Ordre de l’Esperó d’Or pel papa Benet XIV amb motiu de l’èxit assolit per la seva òpera Antigono. Tanmateix, ja es trobava pròxim a la cinquantena i encara no havia mostrat només que alguns signes divergents respecte a l’estil dels seus contemporanis. Va ser aleshores quan es va produir en ell un canvi que resultà decisiu en la seua trajectòria musical. La causa d’aquesta transformació s’ha atribuït en gran part a la influència de Raniero de Calzabigi, un llibretista establert a Viena. Amb ell i el coreògraf Gasparo Angiolini va compondre el ballet-pantomima Don Juan (1761).

Amb l’impuls de les idees sobre els excessos decoratius de l’òpera italiana, Gluck va emprendre el camí cap a la reforma operística, que en el fons no era sinó abandonar els esquemes barrocs per adoptar els neoclàssics. Amb aquesta idea, Gluck eliminava les grans àries da capo de l’època barroca, suprimia els avorrits recitatius amb baix continu i els substituïa per recitatius acompanyats, és a dir, amb l’orquestra al complet.  El nou estil deixava de banda els castrati i els seus abusos ornamentals en la interpretació vocal de les òperes. Alhora, aconseguia posar en escena arguments en forma de veritables drames de l’antiguitat clàssica, tendents a produir en l’espectador l’admiració i el respecte davant els antics monuments literaris.

Anys més tard es va presentar a la cort de Viena l’òpera Orfeo ed Euridice, una de les seues obres mestres, la qual va produir el que s’ha nomenat “reforma de l’òpera”.  Aquesta òpera fou ben rebuda, però no produí l’efecte fulminant que s’esperava. Més endavant, preparà amb Calzabiqi una nova estrena molt més apartada de l’estil tradicional: Alceste.

El veritable abast de la reforma gluckiana de l’òpera no va ser molt gran, més bé va quedar reduït a exercir una influència important sobre Mozart i alguns compositors italians establerts a París, com ara Luigi Cherubini. Tot i això, l’èxit de Gluck es va estendre molt més enllà del terreny de l’òpera. Cal destacar també la reforma de l’orquestra, la qual va adoptar un caràcter més modern sobretot a partir d’Orfeu. Especialment va ser fonamental el considerable augment de la riquesa orquestral, impulsat per la incorporació dels clarinets i la separació de violes i  violoncels, als quals els va concedir sovint un paper consistent en omplir el buit entre els violins i els sons més greus del conjunt. També, va alliberar els instruments de fusta dels efectes d’eco propis del Barroc, atorgant-los un major paper com a suport harmònic. Amb tot açò, Gluck va aconseguir purificar i ennoblir el gènere, realitzant una mena de transició musical de l’art barroc al neoclàssic amb la seua “semplecità”, “verità” i “naturallezza”.

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s