Jiří Bělohlávek, el més genuí representant de l’escola txeca de direcció

Rubén Andreu

Jiří Bělohlávek va ser un director d’orquestra txec que va nàixer a Praga l’any 1946.  Bělohlávek venia d’una família no molt acomodada econòmicament degut al règim comunista que hi havia en aquell moment. A pesar d’això, sos pares s’esforçaren perquè tant ell com la seua germana tingueren una estreta relació amb la música. Així, Jiří des de ben xicotet visitava algunes de les interpretacions de l’Ópera de Cámara de Praga. Primerament, va estudiar violoncel al conservatori de Praga i es va diplomar. També era un gran aficionat a l’hoquei sobre gel i a causa de una lesió en les mans va haver de deixar el violoncel per a sempre. Així doncs, es va dedicar plenament a la direcció i va estudiar durant dos anys amb Sergiu Celibidache.

descarga


Jiří Bělohlávek

En 1970 va guanyar el Concurs nacional txec de direcció, aconseguint així el càrrec d’assistent de director de l’Orquestra Filharmònica de la República Txeca. Set anys més tard va mamprendre com a director principal de l’Orquestra Simfònica de Praga. En 1990, un any després de deixar l’Orquestra Simfònica de Praga, va tornar a la Filharmònica de la República Txeca, però esta vegada com a director principal. No obstant, l’any següent va voler dimitir, ja que, li tornaren a atorgar el càrrec d’assistent de director. Va ser aleshores quan va fundar la Filharmònica de Praga. Va debutar l’any 1994 i aquest debut va ser exhibit en tot el món. En l’any 2005 va passar a ser director emèrit d’aquesta orquestra.

En 1995 va dirigir per primera vegada la BBC Symphony Orchestra i va tindre un gran èxit, tant que li varen oferir un contracte com a director invitat. Jiří el va rebutjar, ja que ell era home d’una sola orquestra i va esperar fins l’any 2005, quan va deixar la Firharmònica de Praga, per a entrar en la BBC Symphony Orchestra com a director principal. Al capdavant d’esta orquestra, el director txec va ser el primer de parla no anglesa que en 2007 va tindre l’honor de dirigir l’Última Nit dels Proms, el gran concert de clausura del cicle de concerts. L’èxit aconseguit li va permetre a Jiří dirigir novament les clausures de Proms en 2010 i 2012. Després d’aquesta última, va passar a ser director emèrit. També, en este mateix any va ser guardonat amb l’Ordre de l’Imperi Britànic per mèrits musicals atorgada per la reïna Isabel II.

A més, Jiří Bělohlávek també va dirigir de manera regular grans orquestres com la Filharmònica de Berlín, la Simfònica de Boston, la Filharmònica de Nova York i l’Orquestra Simfònica de San Francisco, entre altres, i va ser nomenat Director Principal Invitat de l’Orquestra Filharmònica de Rotterdam.

Jiří Bělohlávek era un director prou fidel a la partitura, és a dir, feia unes interpretacions prou objectives. Destacava per trobar un gran equilibri en l’orquestra així com per les seues interpretacions de Mozart, Beethoven, Brahms, Mahler i compositors txecs. De fet, va gravar el cicle complet de simfonies d’Antonín Dvořák i va ser llançat per la coneguda discografia Decca.

Al llarg de la seua vida, Jiří també va prestar especial atenció al món de l’òpera i va ser un incansable propagador, com ja he dit abans, de les obres de compositors txecs, com per exemple, l’òpera Rusalka (amb música d’Antonín Dvořák i llibret en txec de Jaroslav Kvapil). Cal destacar el seu debut de 2004 en el Metropolitan Opera dirigint Kátia Kabanová (òpera amb música del compositor txec Leoš Janáček) amb la prestigiosa Karita Mattila assolint el rol de protagonista. Més tard, en 2008, va dirigir la mateixa òpera i amb la mateixa soprano al Teatre Real de Madrid. Vàrem haver d’esperar tres anys per tindre’l de volta a Espanya, dirigint l’Orquestra de València. En els últims anys de la seua vida va aconseguir una maduresa interpretativa que el va situar entre les batutes més cotitzades.

images


Bělohlávek dirigint l’Orquestra Filharmònica de la República Txeca

El dia 31 de maig de 2017, periòdics i mitjans de comunicació de tot el món es feien eco de la notícia de la mort de Jiří Bělohlávek, a qui molts definien com un dels grans directors d’orquestra txecs.

Pablo L. Rodríguez, un dels crítics musicals del periòdic El País, ens contava en una notícia del mes posterior a la mort de Jiří, que va tindre la sort de conéixer-lo i de constatar el seu extraordinari talant de persona afable, senzill i sincer. A més, a la pregunta sobre el secret per aconseguir eixe so txec de la BBCSO, Jiří va respondre amb un somriure encantador: “Simplemente hacer bien mi trabajo”.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s