Acte de graduació 2019

1V3B9712

Salutació final de tots els artistes

 Rafa Polanco

Vos contaré una xicoteta història que pot servir de prefaci a la crònica que llegireu a continuació. Estàvem Enric Llorens i jo parlant sobre l’últim concert de l’Orquestra Simfònica del Conservatori de Torrent. Valoràvem l’alt nivell interpretatiu dels solistes i el bon paper del conjunt dirigit per Paco Amaya. L’orquestra havia interpretat, entre altres obres del programa, dos de les marxes de Pompa y circunstancias d’Edward Elgar.

En un moment de la conversa, li vaig dir a Enric: “és curiós el costum dels creadors britànics de titular les seues obres amb dos noms units per la conjunció y ”. Ho trobem, per exemple, en algunes novel·les de Jane Austen, adaptades després al cine, com ara Orgullo y prejuicio o Sentido y sensibilidad. De sobte, fent una associació d’idees, vaig recordar que, antigament, alguns conservatoris espanyols com el Maria Cristina de Madrid o el de València, foren denominats Conservatoris de Música i Declamació. I també em vingué a la ment que algunes de les institucions educatives musicals més importants del món com la Guidhall en Londres o la Juilliard en Nova York, porten escrit al seu logo, al costat de música, la paraula drama i, a vegades, dansa; és a dir, són centres que abracen distintes disciplines artístiques.

1V3B9680

Grup de ball fent la coreografia de Cantando bajo la lluvia

Té sentit aquesta simbiosi d’arts? Per a mi, sí, absolutament, encara que siga de manera conjuntural. Els alumnes que participen en experiències artístiques multidisciplinars se senten enriquits per múltiples raons: aprenen a estar en un escenari, a declamar, a moure’s, a ballar, treballen la memòria, la conscienciació corporal, desenvolupen la creativitat, i el que és més important, descobreixen l’escena com un lloc on és possible gaudir i fer gaudir al públic.

Però anem al tema que ens ocupa: té sentit organitzar un acte tant complex com el de la graduació? Sí, sense dubte. El nostre conservatori, des de fa uns anys, ha optat per fer d’aquest acte un esdeveniment especial en la vida del centre, un moment únic on s’uneix la part emotiva d’una cerimònia acadèmica -que celebra l’èxit dels alumnes per la culminació d’una etapa educativa i reflecteix alhora la tristor d’un adéu definitiu- i la part artística, amb una actuació col·lectiva, en forma de teatre musical, en la qual participem alumnes, docents, mares, pares, i personal d’administració i serveis.Tots a una portem endavant un espectacle que ve a ser com una d’eixes al·legories de Calderón de la Barca: El gran teatro del mundo. Sols que el món, en aquest cas, és tot allò que passa al voltant del conservatori i de la gent que allí conviu.

F1

Una escena de l’obra: els pacients del CPMT en la consulta de la psiquiatra.

Enguany la cosa anava de les manies dels músics. Reproduïsc la sinopsi que apareixia al programa i que explica prou bé el fil argumental de l’obra representada el dia 13 de juny a l’Auditori Vicent Torrent:

“Els músics solem ser persones prou maniàtiques. Clar que hi ha diferents graus d’afectació, com en tot, però dins del nostre col·lectiu el que no té una tecla en té una altra. Els motius poden ser diversos: l’ànsia d’una excel·lència de vegades inassolible, el nostre perfeccionisme excessiu, un ego desmesurat, les pressions d’eixe crític que tots tenim al nostre interior, l’ansietat i el desgast que provoca l’escenari… De tot hi pot haver. El ben cert és que quasi tots estem un poc tocats de l’ala. L’obra que hui presentem “Ai, les manies dels músics que males són de curar!” s’endinsa, en to irònic i amb molt d’humor, en el món dels trastorns psicològics que provoca la pràctica de la música i de les teràpies que pretenen curar aquestes patologies i no sempre ho aconsegueixen”.

1V3B9698

Paco Campos, saludant al final de l’obra

Quan fas balanç de tot, en finalitzar l’actuació, tornes a fer-te una altra pregunta: paga la pena tant d’esforç? Et trobes cansat, saturat, i et dius a tu mateix: tot per un moment tan efímer! Però paga la pena, indiscutiblement. Pels alumnes, per les seues famílies, però també per nosaltres, pel nostre centre, per l’entusiasme i el suport de Fani i de tot l’equip directiu, per l’ajuda incondicional d’un grapat de persones entre les quals vull nomenar a Noelia Bañares i Enric Llorens que s’encarreguen de la producció i la regidoria de l’espectacle, respectivament, realitzant sempre un treball infatigable i brillant; a Eduardo Ventura i José Vicente Galán Casañ que igual valen “para un roto que para un descosido”.

1V3B9503F2

Imatges de les actuacions musicals

Ressaltar també, com es mereix, la contribució de Paco Amaya, sempre disposat a cooperar en la parcel·la musical o en altres menesters; Patricia Pérez en la coreografia; Paco Zacarés i Jordi Nogués fent els arranjaments; els components del conjunt musical que acompanyà al cantant Ernesto Navarro, així com els membres de la Big Band (amb l’actuació solista de Kiko Berenguer, Rubén Marqués i Juan Martí) i de l’Orquestra Simfònica del CPMT (actuant com a solistes Jordi Nogués, Louanna Cleries i Marcos Villalobos) que tocaren de manera fantàstica, evidenciant els resultats d’un excel·lent treball cooperatiu on s’implicà de manera molt activa una bona part del nostre professorat.

1V3B9548

La parella de protagonistes: César Cabedo i Raquel López

Finalment, una menció especial al quadre d’actrius i actors, començant per Raquel López i César Cabedo, la memorable parella protagonista, acompanyats en aquesta ocasió per uns secundaris de luxe, Paco Campos i Ernest Aparisi (els quatre representants del professorat del centre), i acabant amb les autèntiques estreles de la funció, un elenc d’alumnes que interpretaren, ballaren, cantaren i tingueren una actuació extraordinària: Marcos Villalobos, María Manyes, Berta Belinchón, Carmen Fernández, Ernesto Navarro, Teresa Amaya, Anna García, Fran Silla, Marta Álamo, Raquel Aparísi, Pau García, Clara Pérez i Mireia Berenguer.

Gràcies, sincerament, a tots. I, per als que continuarem al centre el pròxim any, una advertència: comença de nou l’espectacle!

 

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s